De nou felicitats a Requena

Ja feia temps que no escrivia res i es que per unes coses i altres no tinc massa temps per a fer-ho, però aquesta jornada passada ha fet que trobe uns minuts, perquè l’equip es mereix unes paraules. Paraules, sols paraules és el que fan probablement que aquestes coses passen, perquè quan et trobes en una situació de desfavorable i l’equip trau tot el que té i demostra que passant-ho bé i amb molt de sacrifici fan un partit que encara no se com catalogar, recorde sols les paraules de motivació abans del partit, les cares dels xiquets i Carla atenent a que els done la formula màgica per a no perdre i realment no se n’adonen que ells son la formula màgica. I aquestos dies han fet que recorde perquè m’agrada tan entrenar amb ells i per ells i encara que potser per un moment han entès el significat del sacrifici i formar part d’un equip, estic molt orgullós del meu equip.

El partit

Res a dir, sols que vam plantar cara al campió de la nostra lliga en un dia que no pintava massa bé, ja que teníem tres baixes: Mario L., Rocky i Alvaro. Així anàrem cap a Requena amb sis jugadors sols: Ximo, Carla, Sebas, Josep, Juan i Andreu (C). Sense porter fixe encara, Ximo va jugar tot el partit a la porteria, tornant a ser felicitat per l’equip contrari pel partit realitzat. Vam començar perdent u a cero, però prompte es posarem per davant un a dos, i la fi de la primera part vam acabar dos a tres.

Al començar la segona part, el jutge del partit va voler que el Requena festejarà la lliga i ens va inflar a faltes però no anem a llevar-li el protagonisme als nostres que van lluitar amb cap i amb molt de cor però a la fi no va poder ser. I que gran partit de Carla, Juan, Josep, Sebas, Ximo (ho va parar quasi tot), Andreu (va marcar els 3 gols i 2 pals).

Al acabar el partit i com ja es quasi una costum els tècnics i jugadors del Requena ens van felicitar pel partit que vam fer i això venint del Requena també es tot un orgull, perquè que pocs equips hi han que respecten tant als contraris i juguen tan bé a aquest esport, per a mi la millor escola de futbol -sala del moment.

Com anècdota dir, que els jugadors havien corregut i lluitat tant que al pujar al cotxe i encara no havíem eixit de Requena ja estaven xafant l’orella.