Crònica de la passejada pel terme de Massalfassar (20/2/2011)

L’eixida per l’horta de Massalfassar i Vistabella (ciutat de València) del passat 20 de febrer de 2011 va tindre una gran acollida, i vam aplegar-nos més de 90 excursionistes i passejadors (massa per a les nostres possibilitats organitzatives, i motiu pel qual crec que al final no poguérem atendre bé a tot el món),  molts d’ells descobriren per primera vegada la part no urbanitzada del nostre terme.

Algunes fotos de la passejada

Fou una excursió tranquil·la, amb bon solet i bon ambient que ens dugué per la Senda dels Morts al Motor del Pistolero i per baix de la Carretera de la Gombalda i botant la séquia de l’Esquero férem cap a l’Alqueria de Palles, de gran importància el segle passat, passades les vies del tren visitàrem el motor de Vistabella i seguint direcció a la Via Augusta, trencàrem a la dreta per apropar-nos a la Font de Ximet, curiosa i entranyable manal, amb unes escales descendents per accedir-hi i poder veure com l’aigua brolla clara i neta que en altre temps refrescava les goles dels llauradors que per beure la feien servir. El cabal d’aigua no és elevat, però ja fa molts d’anys que la van encadufar i fent les pertinents parades d’aigua servix per regar algun tarongerar direcció a la mar.

A la font vam parar per esmorzar, cadascú portava la seua berena, i ja amb la panxa plena vam seguir el camí de la séquia soterrada fins que veu la llum a un partidor; per marges d’obra i camps perduts férem cap al camí del Pont de Mallorca, a la Font de Carlos, i ja pel camí del Pereral arribàrem a la Marjal de Rafalell i Vistabella, zona humida inclosa en el catàleg de zones humides, i amb mig recorregut fet, desférem el camí vorejant séquies, camps i camins d’horta fins de nou l’Alqueria de Palles i per la passarel·la arribar-nos a Massalfassar de nou.

D’agrair és la companyia i explicacions de Francisco Mollà, de Javi Margaix, i d’aquelles persones que sobre la marxa ens explicaren alguna peculiaritat de la vida de llaurador i del camp.

L’itinerari el podeu revisar ací amb el quilometratge exacte inclós.

En farem més, us esperem.

1 comments

    • Yolanda Diez on 8 març 2011 at 9:58
    • Respon

    Un aplaudiment per a esta crònica tan poètica.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.